CANVIS EN ELS SOSTRES DEL PIRINEUS
Mesures topogràfiques de Sostremetries alteren el llistat de tres mils: el Gías inferior entra com a tres mil i el Clarabide occidental deixa de ser-ho.
Un grup de cinc enginyers topògrafs catalans, coneguts com a Sostremetries, confirma un nou tres mil al Pirineu. Es tracta del Gías Inferior, a la Vall d’Estós, al Pirineu aragonès, que supera els tres mil metres per 59 centímetres. Fins ara cap cartografia oficial li donava una cota superior a 3000 m i ni tan sols havia estat considerat com un cim perquè no se n’havia calculat la seva prominència amb prou precisió. Amb la validació d’aquests dos criteris bàsics, el Pirineu compta des d’aquesta setmana amb un nou cim que supera els tres mil metres.
Els membres de l’expedició de Sostremetries al Gías Inferior van sortir de la Vall d'Estós el dijous 21 de setembre i van fer nit al refugi d'Estós. L’endemà els enginyers topògrafs van pujar al coll i al cim del Gías Inferior per mesurar-los amb precisió. Les primeres mesures en temps real a la Vall d’Estós ja assenyalaven que podria passar dels tres mil metres per ben poc. També la mesura al coll els indicava una prominència clarament superior als 10 metres. Finalment, ja a oficina, els resultats dels càlculs de postprocés els ho han confirmat: el Gías inferior és el nou cim del Pirineus, amb una cota de 3.000,59 m i una prominència de 13,47 m.
Antecedents
El desembre de 1995 la Unió Internacional d’Associacions d’Alpinisme (UIAA) va publicar al seu butlletí nº152 la primera llista oficial dels 212 cims de més de tres mil metres del Pirineu. Per figurar a la llista de la UIAA s’havien de complir quatre requisits: el cim ha de tenir una cota igual o superior a 3.000 m, una prominència mínima de 10 m, tenir nom i figurar en algun mapa o guia. Els darrers avenços tecnològics en la generació de cartografia permeten prescindir dels dos últims requisits, que ara són efímers i no responen a cap necessitat tècnica. Catorze anys més tard neix el grup de muntanyencs conegut com els Caçafantasmes que comencen a revisar la llista de la UIAA comptant amb receptors GPS d’excursionisme i considerant les dues úniques regles tècnicament imprescindibles, la cota i la prominència. Aquests aparells tenen precisió d’uns 3 metres en el millor dels casos, però això ja els ha permès resoldre algunes de les inconsistències més flagrants a la llista de la UIAA.
Aquí és on entra en joc Sostremetries. La majoria de muntanyes del Pirineu mai no s’havia mesurat directament sobre el terreny o no s’havia fet amb precisió centimètrica. Armats amb instruments topogràfics professionals, el grup d’enginyers té la capacitat de resoldre les incerteses més difícils i certificar l’altitud de tots els cims que mesura.
Campanya Sostremetries 2023
Enguany l’equip ha comptat amb el suport tècnic de Leica Geosystems, que els ha proveït amb instruments topogràfics d’última generació i programari de càlcul.
En la campanya d’enguany, de juny a setembre, l’equip de Sostremetries ha mesurat vuit cims del Pirineu català i aragonès que estaven just al llindar de la barrera simbòlica dels tres mil metres. Com a conseqüència dels càlculs, s’han produït diversos canvis a la llista. Mentre que el Gías Inferior ara creua la barrera dels tres mil i amb prominència suficient, el Clarabide occidental passa a ser només una aresta. En aquest segon cas, tot i mesurar 3.007,44 m, no es pot considerar un cim ja que tan sols compta amb 9,12 m de prominència. La resta de mesures de la campanya aporten les següents cotes: Salenques fa 2994,81 m; Frondella SW, 2999,00 m; Punta de Passet, 2998,49 m; Pico Pequeño del Portillón, 2998,66 m; Piedras Albas, 2997,63 m; Pico de Cregüeña, 2994,21 m.
Propers esdeveniments
El 10 de novembre Sostremetries presentarà els resultats de l’expedició al Gías Oriental a la Fira del llibre de muntanya que se celebra a Vic. Aquest grup d’amants de la muntanya va néixer l’octubre de 2020 per divulgar l'ús i el servei de la topografia. En formen part Andreu Alvarruiz (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya), Oriol Boixareu (GeoLímits), Marc Calaff (Geolegnia), Salvador Sala (Montgraf, Monteditorial i Montquercus) i David Segura (Generalitat de Catalunya). Aquests cinc enginyers topògrafs catalans ja estan planificant noves expedicions més enllà dels Pirineus.
CAMBIOS EN LAS CUMBRES PIRENAICAS
Medidas topográficas de Sostremetries alteran la lista de tres miles: el Gías inferior entra como un tres mil y el Clarabide occidental deja de serlo.
Un grupo de cinco ingenieros topógrafos catalanes, conocidos como Sostremetries, confirma una nueva cima de tres mil metros en los Pirineos. Se trata del Gías Inferior, en la Vall d'Estós, en los Pirineos aragoneses, que supera los tres mil metros por 59 centímetros. Hasta ahora, ninguna cartografía oficial le daba una altitud superior a los 3000 m y ni siquiera se consideraba una cima porque no se había calculado su prominencia con suficiente precisión. Con la validación de estos dos criterios básicos, los Pirineos cuentan desde esta semana con una nueva cima que supera los tres mil metros.
Los miembros de la expedición de Sostremetries al Gías Inferior salieron de la Vall d'Estós el jueves 21 de septiembre y pasaron la noche en el refugio d'Estós. Al día siguiente, los ingenieros topógrafos subieron al collado y a la cima del Gías Inferior para medirlos con precisión. Las primeras mediciones en tiempo real en la Vall d'Estós ya indicaban que podría superar los tres mil metros por muy poco. También la medición en el collado les señalaba una prominencia claramente superior a los 10 metros. Finalmente, ya en la oficina, los resultados de los cálculos de postproceso lo han confirmado: el Gías inferior es la nueva cima de los Pirineos, con una altitud de 3,000.59 m y una prominencia de 13.47 m.
Antecedentes
En diciembre de 1995, la Unión Internacional de Asociaciones de Alpinismo (UIAA) publicó en su boletín nº152 la primera lista oficial de las 212 cimas de más de tres mil metros de los Pirineos. Para figurar en la lista de la UIAA se debían cumplir cuatro requisitos: la cima debía tener una altitud igual o superior a 3,000 m, una prominencia mínima de 10 m, tener un nombre y figurar en algún mapa o guía. Los últimos avances tecnológicos en la generación de cartografía permiten prescindir de los dos últimos requisitos, que ahora son efímeros y no responden a ninguna necesidad técnica. Catorce años más tarde nace el grupo de montañeros conocido como los Cazafantasmas que comienzan a revisar la lista de la UIAA utilizando receptores GPS de excursionismo y considerando las dos únicas reglas técnicamente imprescindibles, la altitud y la prominencia. Estos aparatos tienen una precisión de unos 3 metros en el mejor de los casos, pero esto ya les ha permitido resolver algunas de las inconsistencias más flagrantes en la lista de la UIAA.
Aquí es donde entra en juego Sostremetries. La mayoría de montañas de los Pirineos nunca se había medido directamente en el terreno o no se había hecho con precisión centimétrica. Armados con instrumentos topográficos profesionales, el grupo de ingenieros tiene la capacidad de resolver las incertidumbres más difíciles y certificar la altitud de todas las cimas que miden.
Campaña Sostremetries 2023
Este año, el equipo ha contado con el apoyo técnico de Leica Geosystems, que les ha proporcionado instrumentos topográficos de última generación y software de cálculo.
En la campaña de este año, de junio a septiembre, el equipo de Sostremetries ha medido ocho cimas de los Pirineos catalanes y aragoneses que estaban justo en el umbral de la barrera simbólica de los tres mil metros. Como resultado de los cálculos, se han producido varios cambios en la lista. Mientras que el Gías Inferior ahora cruza la barrera de los tres mil con prominencia suficiente, el Clarabide occidental pasa a ser solo una cresta. En este segundo caso, aunque mide 3,007.44 m, no se puede considerar una cima ya que solo cuenta con 9.12 m de prominencia. El resto de medidas de la campaña aportan las siguientes altitudes: Salenques tiene 2994.81 m; Frondella SW, 2999.00 m; Punta de Passet, 2998.49 m; Pico Pequeño del Portillón, 2998.66 m; Piedras Albas, 2997.63 m; Pico de Cregüeña, 2994.21 m.
Próximos eventos
El 10 de noviembre, Sostremetries presentará los resultados de la expedición al Gías Oriental en la Fira del LLibre de Muntanya que se celebra en Vic. Este grupo de amantes de la montaña nació en octubre de 2020 para divulgar el uso y el servicio de la topografía. Forman parte de él Andreu Alvarruiz (Instituto Cartográfico y Geológico de Cataluña), Oriol Boixareu (GeoLímits), Marc Calaff (Geolegnia), Salvador Sala (Montgraf, Monteditorial y Montquercus) y David Segura (Generalitat de Catalunya). Estos cinco ingenieros topógrafos catalanes ya están planificando nuevas expediciones más allá de los Pirineos.